1.
goig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emoció causada per la contemplació d'una cosa que plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que abelleix, per l'adquisició del bé desitjat. Quin goig seria per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre'l. fer goig una cosa Fer bo de [...]
goig
|
2.
gojosament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb goig. [...]
|
3.
gojós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sent goig. [...]
|
4.
braserada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les brases que cremen en el braser. Hi ha una braserada que fa goig: hi ha foc per a tota la nit. [...]
|
5.
quillar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arreglar-se a fi de fer goig. [...]
|
6.
curull 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple a vessar. Feia goig aquella taula curulla de viandes. [...]
|
7.
bufarell 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple, gras, que fa goig de mirar. Quines galtes més bufarelles, aquest infant! [...]
|
8.
enrajolat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paviment fet amb rajoles. La sala, amb l'enrajolat nou, ja fa més goig. [...]
|
9.
sadoll -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfet plenament en el desig d'alguna cosa. Se sentia sadoll del goig de viure. [...]
|
10.
empolainar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir (algú) amb vestits i abillaments elegants, que facin goig. Li agrada empolainar la seva filla. S'empolaina per anar al teatre. [...]
|